La frase d'”Eltemps està boig”, no és una frase feta: és un avís de que la crisi climàtica ja no és una especulació: és una realitat que amenaça a “carregar-se” la vida de la Terra tal i com la coneixem. Només cal mirar les temperatures de plena canícula que vam tenir l’última quinzena de maig amb 73 rècords fulminats a Catalunya. Per això avui, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, TV3 estrenarà la producció de la BBC “El temps està boig” al programa “30 minuts”, on es podran veure fenòmens climàtics extrems del darrer any a Canadà, Alemanya, Corea del Sud, l’Índia i Austràlia. Després de l’estrena es reemetrà el “30 minuts”, la producció pròpia “Emergència climàtica, l’ultimàtum del mar”, emesa per primera vegada al gener del 2021 on es veuran els importants impactes del canvi climàtic sobre el litoral català i les seves conseqüències socials.
Una “cúpula de calor” al Canadà que fa cremar quatre milions d’hectàrees, inundacions amb 180 morts a Alemanya, pols tòxica a Corea del Sud, tifons que salinitzen el sòl i desplacen centenars de milers de persones a l’Índia, plagues de ratolins “en eixam” a Austràlia. Se’n diu crisi climàtica, i ha fet que el temps es torni boig.
A finals de juny de 2021 una zona molt extensa del Canadà va quedar atrapada sota un fenòmen meteorològic molt poc habitual. Una “cúpula de calor” sobre la Colúmbia Britànica va provocar (en un lloc habitualment fred) temperatures que fragaven els 50ºC. Dos mesos després, hi havia hagut al Canadà, més de sis mil incendis que van cremar més de quatre milions d’hectàrees. Pobles sencers com Lytton, van quedar arrasats en minuts, per un foc tan intens i tan ràpid que era impossible de combatre.
Els arbres explotaven, els pals de telèfon també. La temperatura era altíssima. A més, semblava que darrere de qualsevol revolt podia aparèixer una muralla de foc”
Gordon Murray, habitant de Lytton, Canadà
Ha arribat un punt que el canvi climàtic pot arrasar poblacions senceres. Els mateixos incendis forestals acceleren el canvi climàtic. El que va tenir lloc a Sibèria, també a l’estiu, va emetre més de 800.000 tones de diòxid de carboni, un gas d’efecte hivernacle: més que les emissions anuals d’Alemanya.
El juliol de l’any passat, va ser el mes més calurós de la història. L’onada de calor de l’estiu passat, batejada com a Llucifer, va fer pujar els termòmetres a Itàlia fins als 48,8 graus, la temperatura més alta mai registrada a Europa.
De fet, aquest passat mes de maig, vam patir un “pic de calor”, amb temperatures gens habituals per l’època, sinó més bé amb registres propis de la canícula d’estiu. A Catalunya es van batre 73 rècords de calor en un mes de maig. Dos d’aquests rècords, es van assolir al Maresme, a Dosrius (33.6ºC) i Cabrils (31.5).
Tots aquests fenòmens climàtics extrems que hem vist en els darrers anys i en els darrers mesos, són l’avís més extrem que ja no podem seguir ignorant els avisos del planeta.
Perquè la crisi climàtica ja no és una especulació, una possibilitat o una sospita: és una realitat que amenaça carregar-se la vida a la Terra tal i com la coneixem i el compte enrere ja ha començat.
