La pluja ni es veu ni se l’espera. Després de 36 mesos sense pluges importants, les reserves dels embassaments de les conques internes, (les que reguen la meitat est del país) se situen en un nou mínim històric: el 18,89%. Amb aquestes xifres, es supera l’anterior mínim, el 18,9%, registrat el 1989.
Per tant, si res no canvia, ben aviat bona part de Catalunya entrarà en fase d’emergència per sequera extrema.
Malgrat les pluges (febles) d’alguns dies d’octubre, la sequera no dona treva i ja és cosiderada la pitjor dels últims 100 anys. Això pot implicar, de manera imminent, que l’àrea metropolitana de Barcelona entri en fase d’emergència abans del que s’havia previst.
L’escenari d’emergència s’activa quan les reserves dels embassaments si situen per sota del 16%, però l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) explica que aquest percentatge és orientatitu i les mesures es defineixen en funció del volum emmagatzemat en hm³, quan els nivells dels aqüífers són baixos o bé per una baixa pluviometria acumulada durant un període llarg. I amb aquesta sequera ja portem 36 mesos, és a dir, 3 anys sense pluges importants, abundants i generalitzades.
Els embassaments, en situació crítica
La gestió de l’aigua divideix Catalunya en dues parts: les conques internes, a l’est, i les intercomunitàries o de l’Ebre, a l’oest.
Les conques internes, que són les que gestiona íntegrament l’ACA, inclouen les conques dels rius que neixen a Catalunya i desemboquen al Mediterrani, entre els quals Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia. Representen el 52% del territori català.
L’estat dels embassaments de les conques internes és molt preocupant. El pantà de Darnius, per exemple, està al 14,5% de la seva capacitat; Sau al 16,8%, Susqueda, al 18%. Entre els pantans més plens hi ha el de La Baells, al 24,9% de la seva capacitat, i Sant Ponç, al 26,9%.
Per la seva banda, les conques intercomunitàries inclouen rius que travessen diverses comunitats autònomes o més d’un estat, com són el riu Ebre, el riu Segre, les dues Nogueres i el riu Garona. Ocupen el 48% de territori català i la gestió és compartida amb el govern espanyol.
Les reserves de les conques de l’Ebre estan al 34,59% de la seva capacitat. Malgrat que han millorat lleugerament respecte a fa un mes, la situació d’aquests embassaments també preocupa. Tot i que l’embassament d’Oliana frega el 39% de la seva capacitat, el de Rialb està al 19,28% i el de Guiamets només al 7,37%.
Quines restriccions s’apliquen a la fase d’emergència?
La fase prèvia a l’emergència, l’excepcionalitat, inclou força restriccions, que s’han estat aplicant a més de la meitat de municipis des de la primavera. Amb la nova situació, s’activarien restriccions més severes.
En general però, l’estat d’emergència es declara quan les reserves d’aigua baixen per sota del 16%. Es generalitzen les restriccions per garantir l’abastiment per al consum humà. Quan es decreta la fase d’emergència, s’estableix un consum màxim de 200 litres per habitant i dia. Aquest màxim es pot reduir a 180, en el cas d’emergència de nivell dos i a 160 si s’arriba al nivell tres, quan la situació és d’emergència extrema.
En estat d’emergència, s’apliquen totes les limitacions de les fases d’alerta i excepcionalitat i s’hi afegeixen les següents restriccions:
- Supressió del reg agrícola (es pot autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
- Reducció del 25% dels consums industrials d’aigua.
- Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos urbans i supressió total del reg).
- Prohibició de regar zones verdes i jardins públics i privats.
- Prohibició total d’omplir fonts ornamentals, llacs artificials i piscines d’aigua dolça.
- Prohibició de netejar vehicles, excepte en establiments de neteja específics.
- Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència, poden establir limitacions i prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques i privades, i en espais lúdics.
Per reduir-ne el consum, una de les opcions que l’ACA ha estat assajant les últime setmanes és reduir la pressió de l’aigua, que evitaria fer talls en el subministrament.
Es prohibeix omplir piscines totalment o parcialment, excepte les d’aigua de mar que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament ni sanejament. Tampoc es poden regar amb aigua potable jardins ni zones verdes, tant particulars com públiques.
No es podran netejar vehicles de cap tipus, excepte en establiments comercials especialitzats. Tampoc es podran netejar amb aigua potable carrers, clavegueram, paviments ni façanes. Tampoc es poden omplir fonts ni llacs artificials, una mesura ja vigent en molts municipis.
A les granges, l’aigua potable queda limitada a les quantitats necessàries per a l’abeurament i neteja dels animals, així com per a la neteja del recinte.
La sequera més greu dels últims 100 anys
L’any 1989 es va registrar el mínim històric des que se’n tenen dades: els embassaments de les conques internes van arribar al 18,9%. Aleshores, però, la capacitat total era menor que ara. Perquè l’any 1998 va entrar en funcionament el pantà de la Llosa del Cavall, que va afegir 79,4 hm³ als 620 hm³ d’aigua que ja hi havia i, per tant, va ampliar la capacitat total fins a 700 hm³. Ara, però, Catalunya té 8 milions d’habitants, dos més que llavors, de manera que la quantitat d’aigua disponible per habitant és menor.
Les xifres també són diferents de la sequera de l’any 2008; en aquell moment les reserves van baixar fins al 21%, més de dos punts més que ara. A més, sis anys abans havia entrat en funcionament la dessalinitzadora de la Tordera, situada a Blanes, que podia produir fins a 10 hm³ d’aigua. Més endavant aquesta planta es va ampliar i va duplicar la seva producció potencia.
Un any després, es va posar en marxa la del Prat de Llobregat, amb capacitat per dessalar 60 hm³ més.
