La Campanya Forestal de 2024 és la que ha tingut menys incendis de vegetació dels darrers cinc anys. En total, els Bombers de la Generalitat han treballat en un 26,5% menys d’incendis respecte a la Campanya de 2023, comptant els forestals, els agrícoles i els de vegetació urbana. Només els incendis forestals, s’han reduït un 20,1% menys respecte el mateix període de 2023.
La major activitat va ser al mes de juny amb 464 serveis per incendis de vegetació, tot i que aquesta dada està parcialment viciada, ja que gran part dels focs es van produir durant la revetlla de Sant Joan. De fet, des de 2021, juny és el mes en què més incendis de vegetació hi ha. Respecte als altres mesos de l’estiu, aquest juliol ha estat quan hi ha hagut més incendis forestals: 102. L’any passat, n’hi van haver més a l’agost, 149.
Aquestes dades il·lustren com ha evolucionat la Campanya que tot just es va tancar el passat 30 de setembre. Tot i això, cal remarcar que la sequera estructural que viu la vegetació de tot el país fa que, com en anys anteriors, el risc d’incendi forestal sigui permanent de gener a desembre.
La Regió d’Emergències de Tarragona és on més incendis de vegetació hi ha hagut durant aquesta Campanya; 288, seguida de la Metropolitana Nord (285) i Lleida (251). A Tarragona també és on més incendis de vegetació forestal han treballat els Bombers; 65. L’any passat, amb 88, també va ser la Regió on més incendis d’aquest tipus hi va haver. En contrast, Lleida és on els Bombers han treballat més en incendis agrícoles: 136. El 2023, la major part dels focs agrícoles els van tenir a Tarragona: 175.
D’on veníem?
La sequera estructural que viuen els boscos de Catalunya feia preveure una campanya contínua i extensa a tot el país. Veníem d’una tardor i un hivern secs, però les pluges de primavera a la meitat nord van concentrar el major risc d’incendi forestal al sud del país i a la vall del Segre. En aquesta zona els Bombers de la Generalitat han hagut de fer front a alguns dels incendis més grans d’aquesta campanya.
No obstant això, les pluges de juny van canviar aquesta previsió. No van eixugar la sequera estructural, però cada episodi de pluja feia que, durant uns dies, els incendis els costés créixer fora de capacitat d’extinció. Aquesta situació límit només es va preveure en llocs i moments molt concrets, com ara en dies de vent fort o amb entrades d’aire extremadament càlid i sec.
Vegetació seca
Durant la primera part de l’estiu va haver-hi incendis amb capacitat d’evolucionar a grans focs forestals a causa de la gran massa d’herbassar i camps secs. Els Bombers de la Generalitat ho van trobar sobretot al prelitoral sud. Va ser el cas dels incendis de Montblanc (27 de juny), Bellprat (26 de juliol) o Ciutadilla (31 de juliol). També va passar a la Vall del Segre, amb l’incendi de Baldomar (10 d’agost). Tots aquests van ser incendis que escapaven de la capacitat d’extinció, ja que cremaven molt ràpidament per l’acumulació d’herba seca al paisatge. Quan arribava a marges i bosses forestals, el foc accelerava fent salts a centenars de metres. El ràpid desplegament tàctic dels Bombers de la Generalitat, l’aprofitament de camps llaurats i el treball col·laboratiu de pagesos amb tractors llaurant camps van ser claus per generar oportunitats i consolidar les maniobres d’extinció.
Les pluges de finals d’agost i primers de setembre van donar una treva a la major part del territori excepte als dos extrems del país, on va arribar molt poca aigua i la vegetació estava molt seca. Mostra de la situació extrema d’aquestes zones són els incendis del Priorat (Cabacés i Porrera, 12 de setembre) i l’Alt Empordà (la Jonquera; 14 de setembre) que, condicionats per episodis de vent de mestral i tramuntana, van deixar palesa la vulnerabilitat i la disponibilitat de la vegetació.
Tot i que les masses d’aire d’aquest estiu no han estat especialment seques, la calor persistent ha contribuït a propagar incendis purament forestals, com els de la Figuera (28 de juliol), Vilanova de Meià (9 d’agost), i els Cabacés o Porrera a mitjans de setembre. Van ser incendis més intensos que no pas ràpids, amb carreres puntuals fora de capacitat d’extinció.
Organització i oportunitats
Al final, aquest estiu hem tingut alguns incendis que han cremat en alta intensitat, però no han pogut agafar gran inèrcia per esdevenir focs extrems. En part ha estat gràcies a l’escenari meteorològic i en part a la gestió operativa que ens ha permès desactivar aquelles zones de l’incendi amb capacitat d’accelerar la propagació. Les novetats en l’àmbit organitzatiu que Bombers de la Generalitat ha anat instaurant al llarg de les darreres campanyes, especialment orientades en les estructures i els centres de comandament, ens ha permès ser més ràpids i eficients en la presa de decisions i les accions de resposta.
La presència de camps de conreu: vinyes, camps d’olivera i d’ametllers llaurats, de zones de regadiu o tractades amb gestió silvícola i amb cremes prescrites per prevenir incendis (amb l’establiment de Punts Estratègics de Gestió) van permetre ancorar els incendis i desactivar aquests comportaments complexos que feien que els focs quedessin fora de capacitat d’extinció. A més, també s’ha comptat amb un suport de vital importància: de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, així comdel territori i la pagesia, que han col·laborat llaurant camps per generar oportunitats de consolidar les maniobres d’extinció.
En els incendis que han obligat a confinar o ordenar l’evacuació de veïns d’algunes urbanitzacions, s’ha utilitzat un sistema d’avisos en coordinació amb Protecció Civil i Mossos d’Esquadra. En cap dels incendis, però, no hi ha hagut atrapament de persones i no s’ha hagut de lamentar víctimes. Les persones han seguit les indicacions dels operatius d’emergència i hi ha hagut molta col·laboració ciutadana.
