La sequera que estem patint des de fa mesos, s’ha convertit en la segona sequera més important del segle, només per darrere de la del 2008. Llavors, les reserves d’aigua van caure fins al 20%. A dia d’avui, les reserves d’aigua als embassaments catalans es troben al 36%.
La sequera és un dels mals endèmics del Mediterrani des de fa segles i ara s’ha agreujat i intensificat a causa de l’escalfament global provocat pels humans. Catalunya duu dos anys molt secs i això es reflecteix en els nostres boscos, però també en les reserves d’aigua d’aqüífers i pantants. A mesura que passen els mesos, no han parat d’augmentar les zones en alerta per sequera.
Catalunya està dividida en dues conques hidrogàfiques: les Conques Internes, gestionades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfics de l’Ebre. El Maresme pertany al sistema Ter-Llobregat que, amb les reserves al 37%, continua en situació de prealerta, igual que l’embassament de Darnius Boadella (34%), Riudecanyes (19%) i l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
Més de 300 municipis restriccions
Aquesta situació de sequera ha obligat a l’ACA a declar l’alerta per sequera a 301 municipis on caldrà aplicar restriccions d’aigua. Aquesta mesura afecta uns 700.000 habitants, gairebé el 10% de la població de Catalunya.
Aquestes restriccions en l’ús d’aigua s’aplicaran en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics. La limitació principal és per l’aigua de reg agrícola, per a usos ramaders, industrials i usos recreatrius que impliquin reg, com per exemple golf i altres.
La limitació que s’estableix és un consum màxim de 250 litres per habitant i dia.
La sequera, un fenomen habitual
En el que portem de segle XXI, la sequera és un fenomen habitual. Aquest mapa, dissenyat per la TV3, està assenyalat l’any en que sortíem d’una sequera. Es pot veure com, clarament, té una periodicitat de 4 o 5 anys.
Quan plourà?
Per millorar l’estat actual o, fins i tot, sortir de l’estat de sequera actual cal molta, molta pluja, però no només d’un dia, o d’una setmana.
Per fer pujar les reserves d’aigua dels nostres embassaments cal que una situació atomosfèrica afavoreixi l’arribada de pluges durant setmanes o mesos, o fins i tot, un episodi de pluges que contingui un temporal extraordinari de precipitacions general i molt abundants, com els temporals Glòria o Filomena.
Malaraudament, ara per ara, els mapes meteorològics no preveuen pluges importants generals per al que queda d’octubre. Els mapes de llarg termini, coneguts com a estacionals, mostres uns mesos de novembre a gener amb més pluja de la normal al litoral i comarques gironines. En canvi, aquests mapes preveuen uns mesos més secs al Pirineu occidental.
La darrera gran sequera a Catalunya
La última gran sequera que vam viure a Catalunya va ser l’any 2008. Va ser la pitjor dels últims 80 anys. Aquell episodi de sequera va començar l’abril del 2007 i va acabar al gener del 2009.
Aquesta falta de pluges es va notar molt a les capçaleres dels principals rius del país, amb 15 mesos de precipitacions minses.
Però a Catalunya, n’hem tingut moltes, de sequeres. La més extrema es va donar entre el 1812 i el 1824. Dels cinc anys més secs des del 1786 fins a dia d’avui, quatre es troben entre el 1813 i el 1823.
El futur de les sequeres a Catalunya
Totes les previsions que s’han fet per aquest segle, mostren un possible increment de la sequera. Els mapes indiquen que la tendència per als pròxims decennis és que les pluges d’estiu es redueixin un 20% i, en canvi, les d’hivern augmentin un 10%.
S’espera que al clima mediterrani, es redueixi el nombre de dies de pluja a l’any. Hi hauran concentracions de dies de pluja que portaran molta aigua, i les pluges torrencials seran més sovint. Plourà pocs dies però amb molta intensitat.
Arriben els incendis de 6ª generació
La sequera comporta que els boscos s’assequin i, en conseqüència, augmenta el risc d’incendi forestal. Això es tradueix en incendis més grans i virulents, el que anomenem incendis de 6ª generació.
De fet, en els darrers anys ja s’han produït, arreu del planeta, incendis de gran virulència que sobrepassen les capacitats d’extinció i les actuals estratègies dels cossos de bombers per fer-los front. Aquests grans incendis, afavorits pel canvi climàtic i la gestió territorial de les últimes dècades, son els que s’han denominat “Incendis de 6ª generació”.
Aquests “nous” incendis, que ja es comencen a donar a Europa, són ben coneguts als Estats Units, Austràlia o Xile son devastadors.
Perquè us feu una idea: els incendis de 3ª generació, ja superen la capacitat d’extinció encara que se sol lluitar contra el foc fins a la 4ª generació, però a partir de la 5ª, no hi ha cap altra opció davant d’ells que apartar-se i deixar-los cremar.
Un incendi de 6ª generació pot cremar més de 100.000 hectàrees en una nit. Aquest tipus d’incendis provoquen una columna de fum tant gran i de calor que son capaços de modificar el clima provocant corrents d’aire, llamps i nous focus a més de 10 km del focus principal.
