La falta de de pluges dels últims dos mesos i mig ha fet baixar les reserves d’aigua dels embassaments catalans i es deixa sentir en els boscos, fent que s’incrementi el risc d’incendis forestals a causa de la severa manca d’aigua. Una situació que, si no plou amb abundància abans que s’acabi el mes de febrer, podria dur a restriccions d’ús d’aigua.
Fa molts dies que no plou. Per trobar l’últim dia de pluja, cal anar fins el 5 o 10 de gener. En algunes zones, però, en els pitjors dels casos, cal retrocedir fins el 24 i 25 de novembre. Això vol dir que, en algunes poblacions com Berga, Granollers, Girona o Tarragona fa més de 75 dies que no cau ni una gota.
Al Maresme, fa 35 dies que no plou.
En el que portem de segle XXI, la sequera és un fenomen habitual. Aquest mapa, dissenyat per la TV3, està assenyalat l’any en que sortíem d’una sequera. Es pot veure com, clarament, té una periodicitat de 4 o 5 anys.
Quan plourà?
Les precipitacions sembla que de moment, es faran esperar. De fet, se n’esperen poques i no seran ni generals ni generoses. En definitiva, que el paraigua l’obrirem poc en els propers dies.
Les previsions més optimistes apunten a un front de cara al dilluns. Sembla que podria regar bona part de les comarques catalanes. Però, amb la greu situació de sequera que estem patint, no n’hi haurà prou per solucionar-ho.
La darrera gran sequera a Catalunya
La última gran sequera que vam viure a Catalunya va ser l’any 2008. Va ser la pitjor dels últims 80 anys. Aquell episodi de sequera va començar l’abril del 2007 i va acabar al gener del 2009.
Aquesta falta de pluges es va notar molt a les capçaleres dels principals rius del país, amb 15 mesos de precipitacions minses.
Però a Catalunya, n’hem tingut moltes, de sequeres. La més extrema es va donar entre el 1812 i el 1824. Dels cinc anys més secs des del 1786 fins a dia d’avui, quatre es troben entre el 1813 i el 1823.
El futur de les sequeres a Catalunya
Totes les previsions que s’han fet per aquest segle, mostren un possible increment de la sequera. Els mapes indiquen que la tendència per als pròxims decennis és que les pluges d’estiu es redueixin un 20% i, en canvi, les d’hivern augmentin un 10%.
S’espera que al clima mediterrani, es redueixi el nombre de dies de pluja a l’any. Hi hauran concentracions de dies de pluja que portaran molta aigua, i les pluges torrencials seran més sovint. Plourà pocs dies però amb molta intensitat.
Arriben els incendis de 6ª generació
La sequera comporta que els boscos s’assequin i, en conseqüència, augmenta el risc d’incendi forestal. Això es tradueix en incendis més grans i virulents, el que anomenem incendis de 6ª generació.
De fet, en els darrers anys ja s’han produït, arreu del planeta, incendis de gran virulència que sobrepassen les capacitats d’extinció i les actuals estratègies dels cossos de bombers per fer-los front. Aquests grans incendis, afavorits pel canvi climàtic i la gestió territorial de les últimes dècades, son els que s’han denominat “Incendis de 6ª generació”.
Aquests “nous” incendis, que ja es comencen a donar a Europa, són ben coneguts als Estats Units, Austràlia o Xile son devastadors.
Perquè us feu una idea: els incendis de 3ª generació, ja superen la capacitat d’extinció encara que se sol lluitar contra el foc fins a la 4ª generació, però a partir de la 5ª, no hi ha cap altra opció davant d’ells que apartar-se i deixar-los cremar.
Un incendi de 6ª generació pot cremar més de 100.000 hectàrees en una nit. Aquest tipus d’incendis provoquen una columna de fum tant gran i de calor que son capaços de modificar el clima provocant corrents d’aire, llamps i nous focus a més de 10 km del focus principal.
Documental ‘Incendis de 6ª generació: els incendis que ens venen’
Però, què és una generació d’incendis? Quins reptes ens depara la “sisena generació”? Quin paper hi té el canvi climàtic? Els equips d’extinció d’incendis han de repensar les seves estratègies d’extinció? Preguntes que troben resposta en aquest documental formatiu realitzat per en Marc Vila de l’Equip d’Enregistrament d’Imatges dels Bombers de la Generalitat conjuntament amb el Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), la unitat especialitzada en incendis forestals d’aquest cos.
