La manca de precipitacions i les elevades temperatures fan estralls en la producció agrícola i energètica de dos terços d’Europa, una situació que es podrien allargar fins al novembre als països del sud.
Segons un informe de l’Observatori Global sobre la Sequera, un organisme que depèn de la Comissió Europea, la sequera ha empitjorat aquest mes d’agost, s’ha estés per tot Europa i està provocant greus perjudicis, sobretot als països del sud i el centre del Vell Continent.
Europa, en alerta d’emergència
L’informe de l’Observatori Global de la Sequera, assenyala que bona part d’Europa està en alerta d’emergència. El sòl està sec al 47% de continent i en un altre 17% la vegetació indica estrès hídric.
Els rius europeus s’han assecat en alguns dels seus trams. Aquesta reducció d’aigua ha comportat una caiguda en la producció de l’energia hidroelèctrica d’un 20%.
Menys aigua, més possibilitat d’incendis
El risc de sequera s’estén per bona part d’Europa, de nord a sud i d’est a oest, però en alguns països aquesta possibilitat de risc s’ha convertit en una realitat, i la falta d’aigua, que ha empitjorat aquest agost i afecta de ple Espanya, Portugal, França, Itàlia i Alemanya.
A la manca de pluja, s’hi afegeixen les altes temperatures, que agreugen la sequera. Les onades de calor, com la que es va viure a la península Ibèrica durant molts dies del mes de juliol, provoquen l’evaporació de l’aigua i generen més demanda d’aquest recurs.
Aqueses condicions climatològiques també afavoreixen els incendis forestals, com els que aquest estiu han cremat al sud d’Europa. A Catalunya han cremat gairebé 7.000 hectàrees, i prop de 290.000 a tot Espanya.
279 municipis amb restriccions d’aigua
A banda de l’elevat perill d’incendis, la falta de precipitacions també provoca que hi hagi restriccions d’aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha declarat l’alerta hidrològica a 279 municipis i, per tant, cal aplicar restriccions d’aigua.
Aquests municipis amb restriccions, pertanyen a les conegudes tècnicament com a unitats d’explotació de l’Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia.
Segons informa l’ACA, en aquests municipis les previsions no depenen de l’aigua dels embassaments ni de grans aqüífers, sinó que l’abastament d’aigua d’aquestes poblacions es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies com ara pous, aigua superficial o basses.
L’alerta per sequera afecta una població de 683.000 habitants, el que és el 9% de la població de Catalunya.
El Maresme està en situació de prealerta, ja que depén de la unitat d’explotació dels embassaments Ter-Llobregat.
Els embassaments a Catalunya, estan de mitjana al 39% de la seva capacitat.
“Si em veus, plora”
L’excepcional situació ha fet que vegin la llum les anomenades “pedres de la fam”, una mena de marcador del nivell de l’aigua molt comú a l’Europa Central, on antigament marcaven amb senyals com línies, dates i inscripcions més completes els efectes de la sequera que patien i els problemes de fam que es creaven.
Aquest tipus de marcadors van ser molt freqüents per l’Europa d’entre els segles XV i XIX.
Una de les més famoses i coneguda és la que es troba al riu Elba, a Decin, la República Txeca. La pedra té esculpida una inscripció curta però contundent: “Si em veus, plora”.
